SALÓ INTERNACIONAL DEL TURISME DE CATALUNYA
Sort en tenim els humans dels instints naturals. No hi ha res millor en aquesta vida que ser curiós. Parlo de ser participatiu, entusiasta, imaginatiu i, perquè no, moltes vegades ingenu. Però sobretot actiu. Què seria de les fires i convencions de turisme sense gent curiosa! Avui m'he donat una volta pel Saló Internacional del Turisme de Catalunya. Sempre et sorpren alguna cosa i més quan, com ara jo, ets un nouvingut en aquest món del turisme. Oferta la que vulguis i més: des de viatges creats a la mida dels fills passant per creuers de luxe, viatges alternatius i ecosostenibles (o pressumptament) fins al turisme esportiu,el del col.lectiu LGTB (lesbianes, gays, transsexuals i bisexuals) o el tan de moda turisme experiencial. No sóc un coneixedor a fons de la realitat turística però si tothom en aquest país somrigués la meitat del que ho fan els involucrats en aquest sector segur que les coses funcionarien una mica millor. Encara que molts cops la processó vagi per dins. Un somriure costa tan poc i pot aportar tant que s'hauria de fer matèria obligatòria a l'escola. Potser per què són professionals del sector ofereixen aquesta imatge. Llavors amb més motiu: són uns bons professionals. I en aquest país n'hi ha un munt de bons professionals en el sector turístic. Si no de què seríem una de les potències mundials en turisme? Es cert que tot es més fàcil quan la matèria prima és bona (com és el cas d'Espanya) però quan la resta de països apreten i la competència és tan ferotge també s'ha de saber vendre el producte que tens...i el que no tens. Tirar de la imaginació, especialment en temps de crisi, és un recurs necessari i molt econòmic per marcar diferències respecte la competència. A partir de demà tots els curiosos i/o turistes potencials poden assistir a la fira. Val la pena apropar-se. De fet, tot això es mou (i molt) gràcies a la gent, a la seva curiositat i a la necessitat de conèixer i explorar nous llocs, d'experimentar noves sensacions. Sense la curiositat encara viuriem en coves. I es clar, si això fos així ningú es guanyaria la vida. Per tant, continuem sent curiosos i si pot ser amb un somriure a la cara millor que millor.
